Avui, el grup del segon pis ha continuat traduint Oscarine Bosquet. La seva poesia, amb un estil molt propi, denuncia fets reals però no té res a veure amb la poesia "realista". Veieu-ne uns versos:
amb centenars de bulldozers simultàniament
arrancar l'ombra de les oliveres
fins a negar la possibilitat de respirar
sense l'ombra l'olivera ni l'aigua
entre la fossa i el mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada