dilluns, 16 de maig de 2011

Llepat

Traduint t'adones de les mancances de la pròpia llengua. L'altra dia, treballant en un poema de Jean-Luc Sarré, els del segon pis vam topar amb un verb, "laper" que ens va posar molts problemes (i també ens va fer esclafir a riure, tot s'ha de dir). Doncs bé, "laper" vol dir "beure a llepades". Però és clar, si es tradueix "silencieusement lapé" per "silenciosament llepat", entendreu que el significat fa un gir radical i tendenciós que el poeta, amb tota la raó, es negava a acceptar. Aleshores vam pensar en "consumit" ("massa llarg", va dir Jean-Luc) i en "begut" (aquí de nou riallades). Amb una picada d'ullet, però, Sarré ens va donar llum verda.

La pregunta, però, segueix sobre la taula: com pot ser que una acció tan senzilla que realitzen tots els gats cada dia davant el seu bol de llet no estigui catalogada en la nostra llengua? Ja sé que no és gens "xupat", perdó, fàcil, però proposo crear un nou verb per als pobres gatets que tenen gana. Què us sembla llepallejar?

V.G.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada