Ahir, mentre traduíem "El càntic de les grues", del llibre d'Elies Barberà Allà on les grues nien, vam haver de cercar sinònims per a embenatges, apòsits i emplastres. Deia l'original:
Laboratori de tubs, canonades,
artèries, clavegueram, apòsits...
Queda el consol que diu: tot és per bé.
Ton cos sofrent, Ciutat, sargit d'emplastres
com el monstre de Victor Frankenstein.
Entre els poetes de la terra (David Lespiau, Oscarine Bosquet i Jean-Luc Sarré) i la Nathalie Bittoun Debruyne, van trobar els mots que calien:
Laboratoire de tubes, tuyauteries,
artères, égouts, bandages...
Reste cette consolation: c’est pour ton bien.
Ton corps souffrant, Ville, rapiécé d’emplâtres
comme le monstre de Victor Frankenstein.
Quan vam anar a dinar, pel quartier du Panier, vam comentar que Marsella també és la ciutat de les grues. Com moltes ciutats. O com totes, potser. A la tornada, al port, un altre cop la llum irreal del capvespre damunt de l'aigua. Damunt de les grues, també. Per fi les veia. Dilluns, quan vam arribar, em van passar per alt.
s.m.
s.m.