Ja han passat uns quants dies des que vam tornar de Farrera i encara dono voltes a una frase que va provocar un cert desacord. És la primera del poema INCARNAT, de l’Oscarine Bosquet. L’original deia (diu): “Tu l’épargnes quelques jours pour coucher avec elle”.
El desacord estava concentrat en el verb “épargner” en el sentit que té en aquest context. Jo proposava “L’estalvies uns quants dies”, i els companys trobaven que no s’entenia prou. Però a mi això m’estranyava i potser fins i tot m’escandalitzava una mica. Aquest ús d’estalviar algú en el sentit de perdonar-li la vida és absolutament correcte i tradicional. L’Alcover-Moll en posa diversos exemples, entre els quals n’hi ha un tret del Tirant lo Blanc que és tant o més sagnant que el nostre: “Per la nafra de Tirant foren stalviats molts moros qui foren estats morts y nafrats més que no s’eren”.
Però que consti que la solució de compromís que vam trobar, queda molt bé: “Li regales uns quants dies per clavar-l’hi”.
Anna Casassas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada