Rimes perilloses

El grup de baix ja hem fet les dues sessions de treball previstes amb Jean-Luc Sarré. Hem traduït bona part dels poemes de la suite central del seu llibre La chambre, del 1986, que du per nom "Les jardins".

Un dels poemes de la cinquena suite de "Les jardins" diu:

c’est la voix d’un enfant
c’est
il n’y a pas de nom
pour cela qui éclaire


je marche dans les allées
que dessine cette voix
entre des averses
de pluie fine

Hem anat fent, passant sense solució de continuïtat de la traducció directa o literal a una versió catalana plausible i, de seguida, a la traducció poètica. I sense gaires entrebancs. Potser el vers que d'entrada ha suscitat més controvèrsia ha estat "je marche dans les allées": sí, fem caure el pronom, traduïm "marche" per "camino", però com diem en català "les allées"?

Si descartem, és clar, "passeigs" i "avingudes", hi podem posar "camins", "caminals", "caminois", perquè no són "senders" ni "corriols". Però qualsevol de les opcions ens duia a una redundància sobrera: "camino per camins"... La discussió s'ha estroncat en sec quan algú ha proposat "passejo pels camins". I ens hem pensat que ja ho teníem:

és la veu d’un infant

és

no hi ha paraula

per a allò que il·lumina


passejo pels camins

que dibuixa la veu

entre els ruixats

de pluja fina

En rellegir-ho seguit, ha saltat amb estridència la rima entre "il·lumina" i "fina", que ens duia a evocar, com una cantarella inevitable, el vers de Sagarra: "No sents, cor meu, quina pluja més fina?" Però l'homenatge aquí més aviat era fora de lloc...

Ens hem resignat a perdre l'"il·lumina", tan clar, i el poema ha quedat així:

és la veu d’un infant

és

no hi ha paraula

per a allò que fa llum


passejo pels camins

que dibuixa la veu

entre els ruixats

de pluja fina

O.I.