El grup de baix i David Lespiau hem reeixit, em sembla, a trobar una correspondència catalana més que satisfactòria per a les seves proses poètiques, tan mesurades formalment. Cada peça ha estat construïda com una seqüència d'elements lingüístics que pots escandir el primer d'una síl·laba, el segon de dues, el tercer de tres, i així fins a dotze. Hem aconseguit conservar, si no la divisió en "versos", almenys una cadència que fa recaure els accents on corresponia en l'original.
Un dels poemes comença amb una paraula d'entrada enigmàtica: kro. Resulta que és una mena d'apòcope habitual entre els francesos per demanar una Kronenbourg. Com ho podem traduir? Després d'assajar fórmules amb les marques més habituals de casa –potser una Estrella, millor una Moritz, digueu-ne només Voll–, ens hem decantat per birra. Si més no, mentre no tanquem cap acord de mecenatge més concret...
O.I.
No voleu provar amb la monosil·làbica "mahou"? Ja sé que no és del país, però potser s'enrollen i ens en paguen ni que siga una ronda! E.B.
ResponElimina