Ahir de bon matí el gruix del grup va sortir de Barcelona i, després de passar per Lleida, vam arribar a Farrera. El viatge és llarg i, a mesura que deixes enrere les vies principals, sobretot a partir de Camarasa, en passar entre Mont-roig i la Serra Carbonera i vorejar el pantà, comences a tenir la sensació que té alguna cosa d'iniciàtic. Més enllà de Sort, les carreteres s'estrenyen, primer fins a Llavorsí, encara més el tram que du a Tírvia, i ja sembla que no pot minvar més en el tram final, que passa per Burg i arriba a Farrera, gairebé un final de camí.
Després de dinar vam formar els tres grups de treball, integrats per poetes i traductors del català al francès i del francès al català, i van començar a treballar, cadascun amb un dels poetes convidats. A l'hora de sopar, una vegada més, i ja en són vint, el miracle de la traducció col·lectiva s'havia començat a produir.
Aquest miracle que protagonitzen enguany Oscarine Bosquet, David Lespiau i Jean-Luc Sarré, l'anirem desgranant aquí, si és possible.
O.I.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada