Ahir, a aquesta hora, l'Anna Casassas i jo vam anar a caminar una estona. Vam enfilar el camí del final del poble que primer arriba al cementiri i després continua fins més enllà d'uns prats. Després de passar dos rierols, ens vam aturar un moment, llavors vam veure tres cabirols: un més gran: probablement la mare, i dos més petits que menjaven herba, tranquils. La mare ens va veure de seguida i ens observava mentre els petits seguien pasturant fins que, sense voler, vam fer una mica de remor, ens van mirar, mentre es quedaven immòbils, fins que al final van marxar fent bots. Una bona manera de començar l'últim dia del XXè seminari de traducció poètica a Farrera. A quarts de cinc vam pujar a l'autobús amb la satisfacció per la feina feta, l'alegria per les bones estones passades i la recança d'haver de marxar de Farrera.
I.P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada