Després de la trobada d'ahir a la Biblioteca de Catalunya, m'ha quedat ballant pel cap si ens extingim o ens apaguem. El grup de dalt i el del mig van traduir per separat un mateix poema de David Lespiau. El fragment de què parlo és aquest:
Bloc de salive devant ça, toilette de mouche dorée ou guirlandes d'ampoules électriques dans un abattoir. La nuit est-elle ou pas le meilleur moment pour savoir si on s'éteint?
Un dels grups va escollir traduir la darrera frase fent servir el verb extingir-se: "La nit és o no el millor moment per saber si ens extingim?"; l'altre, en canvi, va optar pel verb apagar-se: "És la nit o no el millor moment per saber si ens apaguem?" I el grup de baix, com ho hauríem resolt?
Em decanto per apagar-me, com les bombetes elèctriques. En tot cas, m'han quedat ganes d'allargar el temps a Farrera per tenir ocasió de contrastar amb els altres grups les diferents traduccions, com vam fer una mica ahir. El primer vespre a Farrera, David Lespiau va dir: "Farrera, c'est un lieu où on peut décider d'arrêter d'écrire". Només calia contemplar una estona el paisatge per entendre per què ho deia. No sé si cap de nosaltres va decidir deixar d'escriure (espero que no!), però el que és segur és que no vam deixar de fer feina. I encara hi rumiem.
S.M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada