A l'entrada anterior la Cinta ha copiat dos poemes de Milutin Petrović. El segon, "Srce moje", "Cor meu" en català, ens va dur de cap una bona estona.
Un recurs que Petrović utilitza en alguns dels poemes que hem traduït és reduir un terme clau a una abreviatura i jugar, alhora, amb l'ambigüitat de les diverses lectures que pot amagar. Aquí, a l'avantpenúltim vers, trobem "lj.", que ens deien que abreuja d'una manera prou clara per al lector serbi la paraula "amor", però també guerra o batalla.
Aleshores, "lj. pokliču" tant podia voler dir "crit d'amor" com "crit de guerra". Però no es tracta de qualsevol crit, sinó que expressa entusiasme, eufòria, un matís que no encertàvem a trobar. Finalment, tots ens vam decantar per la versió "crit d'eufòria", però Milutin va dir que de cap manera. Ho trobava explicatiu, i justament busca el contrari, i d'aquí també el sentit d'emprar abrevuatures.
Així vam arribar a la solució final, aquest gairebé críptic "crit d'a.", on es perd segurament del tot la doble lectura que buscava l'autor, d'altra banda gairebé inassequible a la majoria de lectors serbis, pel que ens deien les nostres companyes serboparlants...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada