apòsits, emplastres, grues

Ahir, mentre traduíem "El càntic de les grues", del llibre d'Elies Barberà Allà on les grues nien, vam haver de cercar sinònims per a embenatges, apòsits i emplastres. Deia l'original:

Laboratori de tubs, canonades, 

artèries, clavegueram, apòsits...

Queda el consol que diu: tot és per bé.

Ton cos sofrent, Ciutat, sargit d'emplastres

com el monstre de Victor Frankenstein.

Entre els poetes de la terra (David Lespiau, Oscarine Bosquet i Jean-Luc Sarré) i la Nathalie Bittoun Debruyne, van trobar els mots que calien:

Laboratoire de tubes, tuyauteries,

artères, égouts, bandages...

Reste cette consolation: c’est pour ton bien.

Ton corps souffrant, Ville, rapiécé d’emplâtres

comme le monstre de Victor Frankenstein.

Quan vam anar a dinar, pel quartier du Panier, vam comentar que Marsella  també és la ciutat de les grues. Com moltes ciutats. O com totes, potser. A la tornada, al port, un altre cop la llum irreal del capvespre damunt de l'aigua. Damunt de les grues, també. Per fi les veia. Dilluns, quan vam arribar, em van passar per alt.

s.m.