dimecres, 28 de setembre de 2011

apòsits, emplastres, grues

Ahir, mentre traduíem "El càntic de les grues", del llibre d'Elies Barberà Allà on les grues nien, vam haver de cercar sinònims per a embenatges, apòsits i emplastres. Deia l'original:

Laboratori de tubs, canonades, 
artèries, clavegueram, apòsits...
Queda el consol que diu: tot és per bé.
Ton cos sofrent, Ciutat, sargit d'emplastres
com el monstre de Victor Frankenstein.

Entre els poetes de la terra (David Lespiau, Oscarine Bosquet i Jean-Luc Sarré) i la Nathalie Bittoun Debruyne, van trobar els mots que calien:

Laboratoire de tubes, tuyauteries,
artères, égouts, bandages...
Reste cette consolation: c’est pour ton bien.
Ton corps souffrant, Ville, rapiécé d’emplâtres
comme le monstre de Victor Frankenstein.

Quan vam anar a dinar, pel quartier du Panier, vam comentar que Marsella  també és la ciutat de les grues. Com moltes ciutats. O com totes, potser. A la tornada, al port, un altre cop la llum irreal del capvespre damunt de l'aigua. Damunt de les grues, també. Per fi les veia. Dilluns, quan vam arribar, em van passar per alt.

s.m. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada